PAC3. Creem una graella d’observació per a la classe de llengua i literatura  

Públic

Bona tarda! Som l’Anna Moseguí, l’Èrica Torra, la Marina Castillo i la Núria Montero i aquesta és la nostra graella d’observació.

 

QUÈ VOLEM OBSERVAR I PER QUÈ?

A la nostra classe de Llengua i Literatura catalana volem observar com el grup-classe respon als estudiants NESE. Concretament, volem veure quina és l’actitud del grup cap a les persones que tenen aquest tipus de necessitat; si són empàtics, si s’ofereixen a ajudar-los, si prevalen les comparacions…

Considerem que aquest és un aspecte interessant a analitzar perquè nosaltres, a banda d’ensenyar coneixements pràctics i teòrics de la nostra assignatura, també hem d’ensenyar els alumnes a tenir els seus valors, a conviure en societat i ajudar a tot aquell que ho necessita. A més, considerem que, al llarg de la seva vida, es trobaran amb persones que tinguin unes necessitats específiques i, per tant, han d’aprendre a conviure-hi, a ser empàtics i a ajudar-los quan calgui.

Hem fet aquesta graella en forma de rúbrica per determinar en quin punt es troba el grup-classe respecte a aquesta qüestió. Per avaluar-ho, hem atorgat a cada actitud (molt, normal, poc i molt poc) una puntuació determinada. En funció de la nota final obtinguda, les docents decidirem fer algunes tasques de cohesió de grup que serveixin per millorar els resultats. Després de dur a terme aquestes tasques, tornarem a fer l’observació per veure si la situació ha millorat o no respecte a la primera vegada.

Hem decidit que aquesta feina la faci el/la psicòleg/a del centre, de manera que haurà d’observar la relació i el tracte entre l’alumnat “convencional” i l’alumnat NESE. Per fer-ho, haurà de fer servir la graella d’observació que hi ha més avall. Vindrà a considerar les classes de Llengua i Literatura Catalana d’un grup determinat durant dues setmanes, en diverses sessions de la jornada escolar i a partir d’aquí en farà una valoració. Com hem dit abans, segons els resultats aconseguits, les docents farem algunes dinàmiques de grup que serveixin per millorar els resultats i fomentar la cohesió del grup classe.

GRAELLA D’OBSERVACIÓ

MOLT (3 punts) NORMAL (2 punts) POC (1 punt) MOLT POC (0 punts)
COMUNICACIÓ: Hi ha una bona comunicació entre els alumnes NESE i la resta de la classe? S’estableixen vincles i connexions més enllà de la classe? Hi ha una molt bona comunicació entre els alumnes de la classe i els alumnes NESE, aquesta comunicació traspassa la classe: són companys i amics fora de l’àmbit escolar.  Hi ha comunicació entre els alumnes de classe i els alumnes NESE, però aquesta comunicació no va més enllà de la classe i dels problemes quotidians que poden sorgir a la classe.  Hi ha molt poca comunicació entre els alumnes de classe i els alumnes NESE, i la que hi ha, no és de gaire bona qualitat. A més a més, s’estableixen pocs vincles, i els pocs que s’estableixen, no van més enllà de la classe (alguna tasca conjunta que han hagut de fer, per exemple). No hi ha comunicació entre els alumnes de classe i els alumnes NESE. No s’estableixen vincles perquè els alumnes de classe deixen de banda als alumnes NESE; no els tenen en compte a l’hora de fer activitats o tasques conjuntes, per exemple. 
COL·LABORACIÓ: Els alumnes NESE i els alumnes de la resta de la classe, col·laboren conjuntament per dur a terme tasques i per superar qualsevol obstacle que pugui sorgir durant la convivència a classe? Els estudiants NESE i els altres companys treballen de manera conjunta amb eficàcia i cooperació. S’ajuden mútuament per completar les tasques amb èxit. Hi ha col·laboració entre els estudiants NESE i els altres companys, però en algunes ocasions podrien millorar en l’ajuda mútua i la coordinació en tasques concretes. La col·laboració entre els estudiants NESE i els altres companys és limitada i es dona de forma esporàdica. En general, no hi ha una cooperació significativa en tasques i obstacles. No hi ha evidències de col·laboració entre els estudiants NESE i els altres companys. La interacció és pràcticament nul·la i no es produeix cap ajuda mútua en la resolució de problemes o la realització de tasques.
ADAPTACIÓ A LES NECESSITATS: Els alumnes de classe, s’adapten, entenen i tenen en compte quines són les necessitats dels alumnes NESE? Els alumnes NESE fan saber als seus companys què, com i quan necessiten? Els companys de classe mostren una gran sensibilitat i adaptació a les necessitats dels estudiants NESE. Aquests últims també comuniquen clarament les seves necessitats i preferències, facilitant així la seva inclusió i suport. Hi ha una adaptació i comprensió adequades de les necessitats dels estudiants NESE per part dels seus companys de classe, però a vegades la comunicació sobre aquestes necessitats podria ser més explícita i detallada. La sensibilitat i adaptació als estudiants NESE per part dels seus companys és limitada i es dona de forma irregular. Així mateix, la comunicació sobre les necessitats dels estudiants NESE pot ser confusa o poc clara. No hi ha evidències d’adaptació a les necessitats dels estudiants NESE per part dels seus companys de classe. La comunicació sobre les necessitats dels estudiants NESE és pràcticament inexistent o no és tinguda en compte.
RESOLUCIÓ DE CONFLICTES: Els alumnes, en general, quan tenen algun conflicte, saben gestionar-lo o es deixen emportar per la condició de l’alumne NESE?  Els estudiants gestionen els conflictes de manera constructiva i justa, sense deixar-se influir per la condició dels seus companys NESE. La resolució de conflictes es basa en el respecte i la consideració mútua. En general, els estudiants solen gestionar els conflictes de manera adequada, però en algunes ocasions poden deixar-se influir per la condició dels seus companys NESE, tot i que no és la norma. Hi ha una tendència a deixar-se portar per la condició dels companys NESE en la resolució de conflictes, el que pot afectar negativament la justícia i l’equitat en la seva gestió. Els estudiants tenen dificultats per gestionar els conflictes de manera adequada i solen deixar-se influir totalment per la condició dels seus companys NESE, provocant desequilibri i injustícia en la resolució dels conflictes.
INCLUSIÓ SOCIAL: Els alumnes del grup-classe inclouen en els seus companys NESE en el seu dia a dia? S’ofereixen a fer treballs i tasques amb ells o això suposa un problema? Els companys de classe inclouen activament els estudiants NESE en les seves activitats diàries i els conviden a participar en tasques i treballs conjunts de manera natural i sense problemes. En general, els estudiants tendeixen a incloure els seus companys NESE en les activitats diàries, però pot ser que en algunes ocasions hi hagi algunes reticències o dificultats en la col·laboració en tasques específiques. Hi ha alguns intents d’inclusió dels estudiants NESE en les activitats diàries del grup-classe, però sovint es troben amb obstacles o resistències per part dels altres estudiants. Els estudiants del grup-classe tenen una actitud de rebuig o exclusió envers els seus companys NESE, no els inclouen en les seves activitats diàries i poden mostrar-se reticents a col·laborar amb ells en tasques i treballs.
SUPORT EMOCIONAL: El grup-classe ajuda a l’alumnat amb dificultats físiques i/o mentals i emocionals quan ho necessiten? Saben com gestionar determinades situacions? El grup-classe ofereix un suport emocional significatiu als estudiants amb dificultats físiques, mentals o emocionals quan ho necessiten. Mostren comprensió i empatia i saben com gestionar diverses situacions amb sensibilitat i respecte. En general, els estudiants solen oferir suport emocional als seus companys en moments de necessitat, però podrien millorar en la gestió de situacions més complexes o delicades relacionades amb les dificultats dels seus companys. Hi ha algunes mostres d’intent de suport emocional, però sovint es troben amb mancances en la comprensió i la gestió de situacions difícils o emocionals. Estudiants del grup-classe no ofereixen suport emocional als seus companys amb dificultats, i poden mostrar-se insensibles o indiferents davant les seves necessitats emocionals.
DISCRIMINACIÓ: Els alumnes del grup-classe manifesten desacord davant les adaptacions cap als alumnes NESE? Per exemple, que hagin de fer menys tasques, que tinguin més temps… Els estudiants mostren comprensió i acceptació cap a les adaptacions necessàries per als seus companys NESE i no manifesten desacord o oposició davant aquestes mesures, reconeixent la seva importància per garantir una educació equitativa per a tots. En general, els estudiants accepten les adaptacions cap als seus companys NESE, però a vegades poden expressar algunes discrepàncies o dubtes sobre aquestes mesures, tot i que no arriben a manifestar un rebuig explícit. Hi ha algunes mostres de desacord o oposició per part dels estudiants davant les adaptacions per als seus companys NESE, i poden expressar reticències o incomoditats amb aquestes mesures. Els estudiants del grup-classe manifesten una clara oposició o rebuig cap a les adaptacions destinades als seus companys NESE, i poden mostrar-se insensibles o indiferents davant les seves necessitats.
PARTICIPACIÓ CONJUNTA EN TASQUES: Quan un alumne de la classe treballa amb un alumne NESE ho fa obligatòriament o els surt de fer feina junta? Quan treballen col·laborativament, s’ajuden mútuament? Els estudiants treballen junts de manera voluntària i es mostren disposats a col·laborar amb els seus companys NESE. Es comprometen en tasques conjuntes amb entusiasme i s’ajuden mútuament per assolir els objectius establerts. En general, els estudiants treballen amb els seus companys NESE sense resistència evident, però en algunes ocasions poden sentir-se obligats a fer-ho o no mostren una participació totalment voluntària. Tot i això, quan treballen col·laborativament, solen proporcionar ajuda i suport mutu en les tasques assignades. Hi ha indicis d’obligació o resistència per part dels estudiants a treballar amb els seus companys NESE, i potser no mostren una actitud totalment disposada a col·laborar. La participació conjunta en tasques pot ser forçada o insatisfactòria. Els estudiants del grup-classe mostren una clara reticència o rebuig a treballar amb els seus companys NESE, i poden negar-se activament a fer-ho o evitar la col·laboració en tasques conjuntes. La participació mútua és pràcticament nul·la o inexistent.

 

RESULTATS D’OBSERVACIÓ:

 

Per saber quin és l’estat de la relació entre els alumnes de classe i els alumnes NESE haurem de contar els punts mirant quin grau hem atorgat a cada ítem (MOLT POC: 0 punts, POC: 1 punt, NORMAL: 2 punts, MOLT: 3 punts).

  • Molt poca relació (resultat: 0-10). Els resultats de l’observació mostren que el grup-classe no té gens en compte als alumnes NESE: no tenen cap mena de vincle i no es preocupen per ells, tampoc participen conjuntament en tasques (tret que sigui de manera obligatòria), els discriminen i no els ofereixen cap suport emocional, entre d’altres. Des de tutoria, s’hauria de fer activitats que serveixin per revertir la situació actual del grup-classe.
  • Relació normal (resultat: 10-17). Els resultats de l’observació mostren que els alumnes tenen una relació normal i, per tant, no hi ha res alarmant. Els resultats no evidencien un vincle molt fort, però tampoc una mala relació ni cap classe de discriminació. Igualment, des de tutoria, es podria considerar fer alguna tasca que els serveixi per acabar d’unir el grup.
  • Molt bona relació i inclusió (resultat: 18-24). Els alumnes tenen molt bona relació i comprenen i empatitzen amb els estudiants NESE. Cal mantenir aquesta bona harmonia a classe i detectar qualsevol petit canvi que hi hagi en aquest aspecte.

 

TEXT

L’observació de la interacció entre estudiants convencionals i aquells amb Necessitats Educatives Especials (NESE) a les classes de Llengua i Literatura catalana és crucial per entendre la dinàmica de inclusió i suport entre els membres del grup-classe. L’objectiu principal és avaluar com els estudiants convencionals responen als seus companys NESE en diversos aspectes com la comunicació, la col·laboració, l’adaptació a les necessitats, la resolució de conflictes, la inclusió social, el suport emocional i la discriminació.

Aquesta observació es desenvolupa en un entorn escolar que promou una cultura inclusiva i equitativa, on es considera la diversitat dels estudiants com un valor inherent. La importància d’aquesta observació radica en l’enriquiment de l’educació dels alumnes més enllà dels continguts acadèmics, fomentant valors de respecte, empatia i cooperació, essencials per a una convivència harmoniosa i una societat més justa.

L’instrument utilitzat per aquesta observació és una graella d’avaluació en forma de rúbrica, que permet valorar els diferents aspectes de la interacció entre els estudiants convencionals i els NESE en una escala específica. Cada ítem d’aquesta graella representa una dimensió rellevant de la interacció i permet una avaluació sistemàtica i detallada dels comportaments observats.

Les dades obtingudes a partir d’aquesta observació s’utilitzaran per identificar els nivells de relació i inclusió dels estudiants NESE dins del grup-classe. el/la psicòleg/a del centre haurà d’extreure conclusions amb les dades recaptades i transmetre-les a el o la docent d’aquesta assignatura, encara que és possible que aquesta informació sigui molt útil per a l’equip docent en general, probablement en particular per als altres docents de llengua, pel que potser seria convenient compartir-les amb la resta de l’equip docent. Aquestes conclusions podrien quedar reflectides en un informe, ja que així es disposaria d’elles de manera més sintentizada i ordenada, per a consultar-les amb facilitat en el futur. En funció dels resultats, es podran implementar estratègies específiques de millora, com activitats de cohesió de grup, per fomentar una millor interacció i inclusió dels estudiants NESE. 

Per a realitzar aquesta graella ens hem inspirat en la que proposa Ramon Coma i Dosrius en “Observació grupal i estratègies del professorat a secundària” (2020). També hem consultat el “Pla d’Acció Pedagògica. Banc de preguntis” i “L’observació en la pràctica reflexiva” d’Inma López per a la creació de la graella, però també per a definir els objectius d’aquesta observació, com analitzar i avaluar la informació extreta i en última instància per definir com aplicar aquests coneixements.

 

ANNEX 1

La temàtica que estem treballant en aquesta tasca d’observació és la inclusió dins el grup classe. Pretenem trencar amb l’individualisme i la competició per a promoure una educació inclusiva que tingui com a objectiu l’”aprenentatge de valors com la solidaritat, la cooperació, el respecte, la valoració positiva de les diferències, la convivència, el diàleg, la justícia i la democràcia” (Pujolàs et. al. 2014). Per a aquesta qüestió, proposem algunes dinàmiques per a treballar la temàtica en el grup classe. 

 

Dinàmica 1: Debat

A partir d’aquesta imatge, suggerim un debat entre l’alumnat per a tractar la temàtica escollida. Hem de tenir en compte que a l’hora de fer la mediació del debat hem d’evitar assenyalar l’alumnat NESE i afrontar-ho des d’un punt de vista inclusiu. La reflexió consisteix a ser conscient de les nostres limitacions i aconseguir eines per a afrontar-les. Proposem les següents preguntes:

  • Quines diferències veieu en les tres imatges?
  • En aquest grup classe tenim totes i totes les mateixes característiques?
  • Us heu trobat en algun moment de la vostra vida en una situació en què tinguéssiu dificultats per a resoldre-la?
  • Quines són les barreres principals que creieu que us limiten?
  • Com podem ajudar-nos entre nosaltres per a resoldre-les?

 

Dinàmica 2: Jocs de cohesió

Aquestes són algunes propostes per a impulsar la cohesió entre el grup classe. Es tracta de jocs d’escolta i de treball en equip que es podrien dur a terme durant les hores de tutoria. 

 

Aixequem el pal 

Per a aquest joc, necessitarem que l’alumnat es divideixi en dos grups. Cada grup es posarà en fila, un al costat de l’altre, i se’ls donarà un pal llarg i prim. Es deixarà el pal a terra i es demanarà als alumnes que posin, cada un, un dit de la mà sota el pal. En silenci absolut i sense donar-se indicacions, hauran d’aixecar el pal conjuntament a una alçada acordada. Però, tot moment, els dits hauran de mantenir el contacte amb el pal. En cas que un dels dits separi el contacte o un dels extrems estigui molt més elevat que l’altre, s’haurà de tornar a començar.

En aquest joc es fomenta l’escolta i el treball en equip. Una cosa tan senzilla com ara aixecar un pal pot complicar-se quan s’han de tenir en compte tots els teus companys.

 

Comptem fins a 15

En aquest joc, l’alumnat es dividirà en grups d’unes 10-15 persones i es posarà fent un cercle. En silenci i sense donar-se indicacions de cap mena, han d’aconseguir comptar fins al número 15. Cada número només el pot dir una persona qualsevol i cada persona pot dir més d’un número. Ara bé, si dues persones diuen un número a la vegada, el joc torna a començar i tornaran a comptar des de l’1.

En aquest joc es fomenta l’escola i la concentració, evitant la competició i l’individualisme. Comptar fins a 15 es torna una feina d’equip i quan arribes al número 15, tens la sensació d’haver assolit conjuntament un repte.

 

Fase d’observació – 2

Entrada 2

Enfrontant-se a l’imprevist

Durant la fase d’observació del meu període de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de presenciar una situació inesperada que em va portar a reflexionar sobre la pràctica docent i l’ús del model de formació reflexiva de Korthagen.

El professor de llengua catalana de primer d’ESO no va poder assistir a classe, i el meu tutor, Josep Camps, va haver de cobrir la seva guàrdia. Aquesta improvisació va representar un repte inesperat, i vaig observar com el meu tutor es va enfrontar a la situació amb determinació i creativitat.

Va ser una experiència enriquidora veure com el Josep aplicava el model ALACT de Korthagen en temps real. Va començar actuant, prenent el control de la classe i intentant mantenir l’ordre i el compromís dels alumnes malgrat la manca del professor habitual. Va demostrar una habilitat impressionant per pensar ràpidament i prendre decisions efectives en un entorn canviant.

A mesura que la classe avançava, vaig poder veure com el Josep retrocedia per reflexionar sobre les accions que havia pres. Va analitzar críticament les estratègies que havia utilitzat i va identificar àrees d’èxit i de millora.

Tot i no estar directament implicada en la planificació i l’execució de la classe, vaig poder participar activament en les fases de presa de consciència sobre els aspectes essencials i de creació de mètodes d’acció alternatius. Vaig reflexionar sobre la importància de mantenir la calma i la confiança en situacions d’improvisació i vaig contribuir amb idees i suggeriments per millorar la gestió de la classe en futures ocasions.

En resum, aquesta experiència em va permetre veure de primera mà com s’aplica el model de formació reflexiva de Korthagen en la pràctica docent. Va ser una oportunitat valuosa per aprendre i reflexionar sobre la importància de la flexibilitat i l’adaptabilitat en l’ensenyament, i per veure com la reflexió contínua pot conduir a un creixement professional significatiu.

Fase d’intervenció acompanyada – 6

Entrada 6

La gestió del club de lectura a l’institut

En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de Graham Gibbs per reflexionar sobre la meva experiència en la gestió i dinamització del club de lectura de l’institut, una activitat que va implicar alumnes de diferents cursos.

  • Descripció: Vaig assumir la responsabilitat de gestionar i dinamitzar el club de lectura de l’institut, una iniciativa destinada a fomentar la lectura entre els alumnes. La sessió es va dur a terme a l’aula designada, amb la col·laboració de la Teresa Pallas, qui em va ajudar amb la dinamització i organització de l’activitat.
  • Sentiments i pensaments: Durant la sessió, vaig sentir una combinació d’emoció i responsabilitat. Vaig estar emocionada per promoure la lectura entre els estudiants i al mateix temps conscient de la importància de gestionar el temps de manera eficient per aprofitar al màxim la sessió.
  • Avaluació: Durant el transcurs de la sessió, vaig prestar especial atenció a la gestió del temps, donada la diversitat d’alumnes participants de diferents cursos. Vaig avaluar la dinàmica del grup i la interacció entre els membres per assegurar un entorn propici per a la lectura i la discussió.
  • Anàlisi: A partir de l’observació de la dinàmica del club de lectura, vaig reflexionar sobre la importància de la gestió del temps en activitats que impliquen participants de diverses edats i nivells educatius. Vaig considerar com adaptar les activitats per garantir que tothom pogués participar plenament i beneficiar-se de la sessió.
  • Conclusions: La gestió del club de lectura em va permetre aprendre la importància de la planificació i organització en activitats extracurriculars. Vaig prendre consciència de la necessitat de gestionar el temps de manera eficient per aprofitar al màxim les sessions, alhora que em vaig adonar de la importància de col·laborar amb altres professionals, com la Teresa Pallas, per assegurar una experiència enriquidora per als alumnes.

En resum, la gestió del club de lectura va ser una experiència enriquidora que em va permetre aplicar el cicle reflexiu de Graham Gibbs per millorar la meva pràctica docent i promoure la lectura entre els estudiants de l’institut.

Fase d’intervenció acompanyada – 7

Entrada 7

Suport al festival de Nadal des de darrera les càmeres

En aquesta entrada, utilitzaré de nou el cicle reflexiu de Graham Gibbs per reflexionar sobre la meva participació en el suport al festival de Nadal a l’institut, especialment en l’equip tècnic d’imatge i so format pels alumnes de 1r de Batxillerat de l’assignatura de Comunicació Audiovisual.

  • Descripció: Vaig donar suport a l’equip tècnic d’imatge i so durant el festival de Nadal de l’institut. Aquest equip estava format per alumnes de 1r de Batxillerat, que es responsabilitzaven de gravar l’obra de teatre que protagonitzaven les alumnes de segon d’ESO. Com a graduada en Comunicació i Periodisme Audiovisuals, vaig col·laborar amb el professor d’Audiovisuals de l’institut en aquesta jornada, ja que el volum de responsabilitat i feina era elevat.
  • Sentiments i pensaments: Durant la jornada del festival, vaig experimentar una combinació de nervis i entusiasme. Estava emocionada per poder contribuir al festival i al mateix temps conscient de la responsabilitat que comportava donar suport a l’equip tècnic i assegurar que tot funcionés adequadament.
  • Avaluació: Durant la jornada, vaig avaluar constantment la situació, assegurant-me que l’equip tècnic disposés dels recursos necessaris i que estiguessin ben coordinats amb les alumnes participants. Vaig supervisar les tasques assignades i vaig oferir suport i orientació quan calgués.
  • Anàlisi: Reflectint sobre la jornada, vaig considerar la importància de la coordinació i el treball en equip en situacions de gran volum de feina. Vaig observar com la meva formació en comunicació audiovisual em va permetre aportar un valor afegit al suport de l’equip tècnic i contribuir al bon funcionament del festival.
  • Conclusions: Participar en el suport al festival de Nadal va ser una experiència enriquidora que em va permetre aplicar els meus coneixements i habilitats en comunicació audiovisual en un entorn real. Vaig aprendre la importància de la coordinació i el treball en equip en situacions de gran volum de feina, així com la satisfacció de contribuir al bon desenvolupament d’un esdeveniment escolar tan significatiu com el festival de Nadal.

En resum, el suport al festival de Nadal va ser una experiència gratificant que em va permetre aplicar el cicle reflexiu de Graham Gibbs per millorar la meva pràctica docent i col·laborar de manera efectiva en un context escolar.

Fase d’observació – 4

Entrada 4

Sortida educativa a Barcelona i la implicació del Josep Camps

La recent sortida educativa a Barcelona va ser una experiència excepcional que em va permetre aplicar el model de formació reflexiva de Korthagen en un context real i dinàmic. Aquesta experiència va abastar diversos aspectes de la pràctica docent i va proporcionar una oportunitat única per explorar el concepte d’aprenentatge significatiu en un entorn fora de l’aula.

Durant el passeig pels carrers de Barcelona, vam tenir l’oportunitat d’explorar els escenaris descrits al llibre “Serena i els lleons” que els alumnes havien llegit prèviament a classe. Va ser una manera immersiva i captivadora de connectar els continguts del llibre amb el món real, donant vida als personatges i als escenaris que havien estat tan vívids a les pàgines.

Una de les parts més destacables d’aquesta sortida va ser la implicació del meu tutor, Josep Camps, amb els seus alumnes.

Vaig observar com dedicava temps i esforços per garantir que cada estudiant se sentís connectat i compromès amb l’experiència. Va fomentar discussions estimulants i va compartir coneixements addicionals per enriquir l’experiència dels alumnes.

A més de la visita relacionada amb el llibre, vam aprofitar la sortida per realitzar una altra pràctica de ciències socials pels carrers de Barcelona. Aquesta activitat va permetre als alumnes aplicar els conceptes teòrics apresos a classe a l’entorn urbà, fent l’aprenentatge més significatiu i contextualitzat.

Finalment, vam tenir l’oportunitat d’assistir a una obra de Nadal a l’auditori, que va enriquir encara més l’experiència dels alumnes i ampliar les seves perspectives culturals.

Aquesta sortida educativa va exemplificar la implementació del nou currículum, que promou un enfocament més experiencial i integrat a l’aprenentatge. Va ser un exemple clar d’aprenentatge significatiu, on els estudiants van poder connectar els continguts acadèmics amb el món real de manera tangible i memorable.

En resum, la sortida educativa a Barcelona va ser una experiència rica i diversa que va il·luminar els principis fonamentals de la pràctica docent reflexiva. Va demostrar la importància de connectar els continguts curriculars amb experiències reals i significatives, i va destacar el paper essencial del tutor en guiar i enriquir l’experiència d’aprenentatge dels alumnes.

Fase d’observació – 3

Entrada 3

La junta d’avaluació des de dins

Durant aquesta etapa de pràctiques, vaig tenir l’oportunitat de participar en la junta d’avaluació dels estudiants de primer de Batxillerat. Aquesta experiència em va permetre aplicar el model de formació reflexiva de Korthagen per analitzar i reflexionar sobre la meva percepció i el meu aprenentatge durant aquesta reunió.

La junta d’avaluació va ser una experiència enriquidora, ja que em va donar una visió detallada del procés d’avaluació dels estudiants i del funcionament intern de l’institut. Va ser una oportunitat per observar com els docents discuteixen i deliberen sobre el progrés i el rendiment dels alumnes, i com prenen decisions significatives sobre el seu futur acadèmic.

En aplicació del model de Korthagen, vaig començar la jornada participant en l’acció: vaig prendre notes detallades, vaig escoltar les opinions dels altres membres de la junta i vaig observar com es prenien les decisions d’avaluació. Va ser un moment intens on vaig ser exposat a una gran quantitat d’informació i a diferents perspectives sobre el progrés dels estudiants.

Després de la junta, vaig retrocedir per reflexionar sobre l’acció que havia pres. Vaig analitzar els criteris d’avaluació utilitzats pels docents i vaig considerar com podrien influir en el desenvolupament dels estudiants. A més, vaig pensar en com la meva pròpia perspectiva com a futur docent podria influir en les meves pròpies pràctiques d’avaluació en el futur.

En la tercera fase, vaig prendre consciència dels aspectes essencials de la junta: la importància de la transparència, la justícia i l’equitat en el procés d’avaluació dels estudiants. Vaig reflexionar sobre com aquests valors s’alineaven amb els eixos del Pràcticum, en particular amb l’ètica com a activitat reflexiva i la construcció de la identitat professional docent.

Finalment, en la quarta fase, vaig concebre possibles mètodes d’acció alternatius. Vaig considerar com podria aplicar els aprenentatges obtinguts de la junta d’avaluació a la meva futura pràctica docent. Vaig pensar en com podria crear un entorn d’avaluació més inclusiu i participatiu, on els estudiants se sentissin reconeguts i valorats pel seu esforç i el seu progrés.

En resum, la meva participació en la junta d’avaluació em va proporcionar una visió enriquidora de la pràctica docent i em va oferir l’oportunitat d’aplicar i reflexionar sobre el model de formació reflexiva de Korthagen en un context concret. Va ser una experiència que em va ajudar a comprendre millor els processos d’avaluació i a desenvolupar les habilitats necessàries per a una pràctica docent efectiva i reflexiva.

 

Inici del diari – 1

Entrada 1

Retorn a l’INS La Serra: Un començament ple d’emoció i compromís!

Per iniciar el meu diari de pràctiques, vull situar-me en el context del centre on estic realitzant les pràctiques i reflexionar sobre les meves impressions inicials. Actualment, estic fent les pràctiques a l’Institut La Serra de Mollerussa, un centre amb el qual tinc una connexió especial, ja que va ser l’institut on vaig cursar l’ESO i el batxillerat fa uns anys. És un plaer tornar-hi i poder contribuir al seu entorn educatiu.

Des de la primera trobada amb el personal docent i els estudiants, he tingut l’oportunitat de percebre l’ambient càlid i acollidor que caracteritza aquesta institució. El primer dia de les pràctiques, vaig arribar amb una barreja d’emocions, una combinació d’entusiasme i nervis. Vaig ser rebuda pel meu mentor, el Josep Camps, el qual em va guiar a través de les instal·lacions i em va presentar al personal docent. El Josep va ser el meu professor de llengua i literatura catalana fa uns anys, la seva continuada dedicació a l’ensenyament m’inspira i m’encoratja en el meu propi camí cap a ser una docent compromesa.

A més, mentre interactuava amb el personal docent, vaig adonar-me que alguns dels professors ja els coneixia de la meva etapa com a estudiant, mentre que altres eren nous per a mi. Aquesta combinació de familiars i nous rostres em va crear un ambient emocionant i ple de potencial per al creixement personal i professional.

El meu primer contacte amb l’INS La Serra em va donar l’oportunitat d’observar la dedicació dels docents envers els seus alumnes i la importància que es dóna a un entorn d’aprenentatge inclusiu i motivador. Aquesta experiència em va inspirar i em va confirmar la decisió de dedicar-me a l’ensenyament. Tot i els meus dubtes inicials, la rebuda i el suport del personal del centre m’han fet sentir ben acollida i valorada com a part de l’equip. Estic decidida a aprofitar aquesta oportunitat per aprendre i créixer com a futura professional de l’educació.

En resum, el meu primer dia al centre de pràctiques va ser una experiència enriquidora i emocionant, em va proporcionar una visió realista de la vida en un institut que em va motivar encara més per aprofundir en la meva formació com a docent. Estic emocionada per veure què em presenta el futur i com podré contribuir al desenvolupament dels futurs alumnes.